Se qu’agora nun quies ascuchar, que
les palabres paecente ruíos inarticulaos,
pero créeme
que los díes pasiquín pasen,
y qu’a la vuelta de na
vas tastiar el fervolar de la risa
percorriéndote entera y
tamién, sí
otra vuelta; el descubrimiento vieyu y
maravillosu del amor. Entós,
yá te veremos entainando a apinar
los sentires,
les fondísimes
voces qu’agora entierres, la lluz
descubridora y escaleciente del albanciar
too a xeitu enriba d’esta muerte,
d’esta solitú
qu’asemeya inasumible y ves
cásique definitiva, -que va ser,
y tovía nun sabes-
preñez d’esi mañana.
Xuan Santori (Uviéu, 1968), tien espublizaos tres llibros: Zunes (1998), Les inconvenientes de la especie (2000) y Bis a bis (2004)