La térmica
enfrente
de casa,
cuando entá
nun tiraba
l’aire de mudanza
yera a los güeyos
d’aquel neñu que fui
un trasantlánticu
empielgáu na tierra,
un monstruu prehistóricu
dando les boquiaes per aquella
chimeneona pela que salía un vafu
espantible
la térmica
duraba tol valle, too lo inundaba
col so runfir amburante, la boca
llaceriosa del infiernu, el volcán
que fabricaba
díes de nublina.
“Mírala, que pronto la van trancar”,
dicía mio pá
dende la ventana
como humanu que yera
fechu pal erru. Mírala
dempués de tantu cambiu
y aire
de mudanza, dempués
de volar los montes y los caminos
arrodiada per una tierra
de nates y d’islán
como una pirámide, como un Dios
totémicu resiste
l’esbarrumbe de los castilletes
y de les fortaleces industriales
amburando l’aire col so runfíu
tolos tiempos
necesiten de símbolos
y equí queda’l resclaviu
del infiernu que fuimos
y que sedremos:
esta ye la entrada
al nuestru tiempu, al nuestru infiernu.
Pablo Rodríguez Medina (L’entregu, 1978), tien espublizaos cuatro llibros: Nel dialectu del grisú (1999), Tiempu d’esiliu y povisa ayeno (2001), Los desconocedores del agua (2002) y El color de l’ausencia (2004).